GLOBALISME

 Un artículo de  DOLORS MARÍN TUYÀ 

“Globalitzar és prendre decisions conjuntes parant esment en l’interès dels altres"

El globalisme és una proposta universal de Lluís Maria Xirinacs sobre un nou model de societat globalitzada. Tracta la comunitat humana en la diversitat, a partir d’un model mental global on cada part i cada relació és singular i fidel a si mateixa, en estricta igualtat de tracte en el conjunt global, iguals en drets i singulars en qualitat. El globalisme, a diferència del fenomen de la globalització, no massifica, ni uniforma, ni homogeneïtza ni esclafa. Aprendre a globalitzar serveix per col·laborar entre diferents exercint la diferència. Saber compaginar competència i col·laboració, deixant de bonificar el perpetu conflicte, i potenciar el consens de decisions que afecten la comunitat humana en general.

Globalitzar és prendre decisions conjuntes parant esment en els interessos dels altres, diferents dels nostres; és un art bellíssim, integrador, intel·ligent, però difícil. Ens han educat segons un esperit analític: la part abans que el tot. Però cal complementar-la amb la via contrària: servir el tot abans que la part. Abans l’interès públic que l’interès privat.

Quan les persones són educades seguint un model global suficientment ampli i ben conjugat, no es divideixen ni s’enfronten tant. Un bon model filosòfic global, obert i rigorós, provisional però pactat entre tothom i adaptat a la realitat, és una bona teràpia individual per superar contradiccions internes i una bona teràpia social per evitar violències. Sense renunciar a allò que hom creu, cal captar i processar les creences i conviccions dels altres en llur especificitat, així com tractar de construir un camp teòric i pràctic suficientment ampli perquè tothom pugui fer el seu joc sense marginar el joc dels altres.

El globalisme funciona millor en estructures assembleàries que en les de partit. Les assemblees ensamblen, les posicions de partit parteixen. Si hem après a escoltar, a entendre de veritat la part de veritat de l’altre, a engalzar-la amb la nostra part de veritat per atènyer una veritat superior, ni teva ni meva, sinó nostra, fruit madur del nostre diàleg. Tot evitant l’oposició frontal reactiva i sabent construir una complementarietat circular retroactiva que permeti l’aparició d’un equilibri dinàmic superior. En assemblees ens ajuntem fins i tot amb els qui no hem escollit i amb els quals ens hem d’entendre, sempre que tothom estigui d’acord en la necessitat que el debat és per fer consens. Amb aquesta voluntat integradora farem pas a la revolució de síntesi de contraris: la nova germanor. La Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs difon aquestes propostes.