NUMENICA DINS DE UN MODEL GLOBAL DE LA REALITAT

https://xirinacs.files.wordpress.com/2014/04/lmx_model_menor_2014_text_r3.pdf

EXTRACTE DEL LLIBRE:" UN MODEL GLOBAL DE LA REALITAT"
EXTRACTO DEL LIBRO :       " UN MODEL0 GLOBAL DE LA REALIDAD"

112.8. NOÜMEN (NOU) (v. 111.8)

I de bell nou arribem al final del segon trajecte, alhora en les posicions més allunyades i en una posició coincident.

De nuevo llegamos al final del segundo trayecto, al mismo tiempo en las posiciones más alejadas y en una posición coincidente.

 Al nord occidental es veuen separades i allunyades en sentit contrari, cap a "l’oest” o a l’esquerra de lafigura 2 (MTP-SUB-ART-), d’una banda i, cap a "l’est” o a la dreta de la figura 2 (CIE-OBJ-MTF).

Al norte occidental se ven separadas y alejadas en sentido contrario , hacia el "oeste" o a la izquierda de la figura 2 (MTP-SUB-ART) por un lado i hacia el "este" o la derecha de la figura 2 (CIE-OBJ-MTF)

Les ànimes darrere dels subjectes i les essències darrere dels objectes es veuen molt distants. Podríem accentuar també aquests extrems oposant Déu o el sagrat i Natura o el profà. I tanmateix ha arribat el moment de fer-los coincidir“per darrere”, com havíem fet en 111.8. A l’Occident, un gran i poc comprès filòsof, Baruch Spinoza (1632 – 1677), ho postulà amb força i provocant l’escàndol:Deus sive Natura(“Déu o la Natura”).

Las almas detrás de los sujetos y las esencias detrás de los objetos  se ven muy distantes. Podríamos acentuar también estos extremos oponiendo Dios  o lo sagrado y la Naturaleza o lo profano. Y no obstante ha llegado el momento de hacerlos coincidir por detrás, como habíamos hecho en 111.8. En occidente un gran e incomprendido filósofo BaruchSpinoza (1632 – 1677) 

Les cultures orientals ho tenen clar: en diuen brahman  i altres noms ja esmentats. Assolir-lo és la finalitat normal de llurs cultures, i, segons ells, tant mira al “ Subjecte” pel camí de l’esperit (MTP) com mira a l’“Objecte” pel camí de les essències (MTF).

Pel camíde l’esperit, ens arriba el  Noümen en forma d’“espècies” o influències infoses, sense  mediació de sensacions ni d’experiències; pel camí de les essències ens arriba el Noümenen forma de paraules, actes i entitats  profètiques inspirades, sense mediació de muntatges  tècnics. En la nostra  cultura sovint tan mecanicista, no es creu que hi ha coses naturalsautoorganitzades – “autopoiètiques” - segons íntimes “lleis” misterioses dela natura; cal obeir elsoracles profètics, els signes d’avís de la natura.

Certament la humanitat té una àrea de llibertat pròpia: el territori del silencide Déu o de la natura,

al voltant dels fenòmens. Però hi ha una àrea de llibertat de Déu o de la Natura: el territori del silenci

de l’home, al voltant del Noümen. L’essència o l’ésser radicals de les coses és lanatura, lavoluntat

universal, l’esperit de l’Univers. Pel camí que va del Noümen  al “Fenomen” hi trobarem,interposades,

 més o menys construccions naturalsi humanes, però en darrer terme l’ésser, de les coses, dels altres,

del món, és una fluència que brolla del Noümen, lloc de la unió central de la realitatuniversal, fonament

 últim de tot, on tot conflueix.

I no solament conflueixen les ànimes i les coses – via horitzontal del segon anell –, ans també les
savieses i els amors – via vertical del primer anell -. El Noümen  del segon anell és el mateix
Noümen del primer, talment com passa en el“Fenomen”. Spinoza fou de seguida titllat de panteista. 
Si més no, en el meu model, es guarden les distàncies suficients per  a no incórrer en e lpanteisme.
Déu ocupa el terreny de la “Metapsíquica”, la natura ocupa el terreny de la “ Metafísica”, perfectament
distingida de l’anterior

Però s’esdevé allò que dèiem en 111.9: no estem acostumats a corbar el pensament, el tenim massa lineal.
Entremig de Déu i  de Natura hi ha un  altre territori, el  Noümen , que no és ben bé propi ni de l’un
ni de  l’altre, on  conflueixen. Gramaticalment analitzaria la famosa frase de Spinoza així:
Déu (MTP) – o (NOU)  – la Natura (MTF). Si filem més prim, potser Déu és a mig camí de
“Metapsíquica” (les ànimes) i Noümen,  i la Natura és a  mig camí de “ Metafísica” (les essències)
i Noümen.

Així ambdós termes  es troben més a prop, però en cap cas no es confonen. Déu és personal, en el
 vessant  subjectiu, i la Natura és substancial, en el vessant objectiu. Arribats a aquest punt, allò que
 més costa és captar el sentit del Noümen,que està entremig i que, com ja hem vist, té ja dues
dimensions –vertical i  horitzontal– i quatre sentits –nord (TEO) / sud (PRA), est (OBJ) / oest ( SUB )
-. Ací vull afegir una altra  consideració, que considero important,sobre el trànsit a través dels territoris
seriats i orientats  (vectorialment) :SUB-MTP-NOU. Es tracta del “camí sagrat”, de la “iniciació”, de la
“via espiritual”,  en sànscrit sádhana, que va, pel camí més curt, del jo a latranscendència. Els salvatges
l’incloïen en  les seves totemitzacions, els egipcis en els seus rituals “funeraris”, descrits en el primer
llibre del món,  El llibre dels morts, els hel· lènics i romans, en els seus cultes iniciàtics(dèlfics, òrfics,

 mitraics, cumans...)

.  

Cada tradició descriu un nombrediferent d’etapes: les set estances de Teresa de Jesús, d’Àvila,

els trenta-tres graons de la Scala Paradisi, de Caterina del Sinaí, etc. Tant els místics occidentals

 més clàssics com els seus corresponents orientals, fan una  divisió tripartida. 

A l’Occident es parla (contemplació infusa), més comunament, de: 

A1) l’etapa purgativa (SUB), de deseiximent dels lligams subjectius d’aquest món (unió simple,
segons Joan de laCreu); 

A2) l’etapa il·luminativa (MTP), d’acceptació de la “Ciència” i la força infuses, vingudes de la
transcendència (unió extàtica o esposori espiritual, segons Joan de la Creu);

A3) i l’etapa unitiva (NOU), de lliurament total a la transcendència  (unió transformant o matrimoni
Espiritual, segons Joan de la Creu).

A l’Orient, especialment en l’hinduisme, es parla (samyama, en els Aforismes de Patañjali) de:

B1) dharana o concentració (SUB): retirada de totes les energies  interiors dels seus lligams fenomènics;

tota  la força concentrada  en el jo;

B2) dhyana o meditació (MTP): la consciència / energia concentrada  en el propi esperit; vessa en la
dels altres i hi comunica;

B3) samadhio contemplació (NOU): fusió de la consciència /energiadels diferents esperits en la
realitat universal.La meravella, ai las!, tan poc coneguda entre  nosaltres, no pot ser explicada en
aquest llibre. Consulteu molt bones obres de la nostra tradició.

CONTINUAR LLEGINT